Les responsabilitats per qui li corresponen

Sentim a les enquestes que algun mitjà ha fet públiques aquests dies com, tot i les duríssimes campanyes d'intoxicació informativa dutes a terme, la gran majoria dels ciutadans no es creuen cap de les "teories de la conspiració" sobre els atemptats de l'any 2004 a Madrid. Tot i això segur que a partir de demà (ja d'avui mateix...) els qui fins ara han estat repetint les doctrines iniciades aquells dies pels responsables del partit popular continuaran reiterant les mentides que dia a dia deixen anar. De les enquestes dels darrers temps es desprèn una altra conclusió: desconfiança dels ciutadans respecte de la classe política. I a això contribueix el tractament que des dels sectors periodístics es fa de les informacions. A vegades l'afany per ser eqüànim dels mitjans més lliberals porta a tractar d'igual forma a aquells de menteixen o maniobren al si de la justícia... que a altres sectors de la classe política que no acostumen a actuar així. Les posicions sobre els atemptats no són valorables de la mateixa manera: hi ha qui menteix de forma flagrant i interessada, hi ha qui està expectant del que resolguin els tribunals. La posició sobre el procés de pau basc: hi ha qui des del primer moment boicoteja el procés, hi ha qui assumeix el compromís parlamentari al peu de la lletra. Les reaccions dels sectors conservadors del poder judicial: no pot valorar-se igual el seu bloqueig sistemàtic, el sectarisme en la presa de decissions (p.ex. recusació de Perez Tremps), la sentència revocada pel Suprem sobre el pres De Juana... Això no pot despatxar-se només com la "politització de la justícia", o el tots intenten controlar-la. Cal discriminar cas per cas. Ser equànim i lliberal vol dir també designar cada cosa pel seu nom: dir quí menteix, quí manipula, quí boicoteja, qui bloqueja. No val dir que no hi ha acord, no són capaços de desbloquejar, la justícia es polititza... Sovint les pretensions d'imparcialitat ajuden només a la part que es permet mantenir les seves posicions sense donar explicacions (a la dreta ningú no n'hi demana), i a generar excepticisme en els ciutadans. Cal lluitar contra aquest escepticisme, i per això és necessari que les opinions que es divulguin i les informacions siguin degudament raonades: prenent-nos la molèstia d'anar al detall. Només això ens portaria a superar aquesta situació que comença a ser greu.